24 de abril de 2026
· PechaKucha posa en relleu la trajectòria de la ceràmica com a material de retolació.
El patrimoni gràfic ceràmic va ser l’eix de la primera de les activitats en el marc de la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises, que va començar ahir les seues activitats amb una taula redona i un PechaKucha en la Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD). Sota el títol “Patrimoni gràfic ceràmic”, el dissenyador Juan navas, el retolista Juan Salvador, el tipògraf Duccio Danesi i el periodista Paco Ballester van fer un repàs per alguns dels rètols documentats i preservats i van explicar els projectes que treballen per a preservar la seua memòria.
Una trobada que va posar el focus en un llegat moltes vegades oblidat: els rètols ceràmics que durant dècades van formar part del paisatge urbà i comercial de les nostres ciutats.
Es va parlar del seu valor patrimonial i també dels seus límits legals. Mentre que els cartells anteriors als anys 40 compten amb protecció, molts dels posteriors queden fora d’aquest marc, la qual cosa ha provocat la pèrdua progressiva d’una part fonamental de la memòria visual valenciana.
Especialment significativa va ser l’anècdota de la recuperació dels rètols ceràmics de la carretera nacional de Benissa, exemple del compromís dels qui treballen per la seua conservació. L’anomenat Comando Rètol, format entre altres per Juan Navas, Juan Salvador i Miguel Maestro, no dubte a desplaçar, documentar, netejar i preservar aquestes peces que formen part de la història col·lectiva.
En aquest context, destaca també el projecte Lletres Recuperades, impulsat per Juan Nava, centrat en la documentació, arxiu i difusió de rètols històrics, especialment tipogràfics i ceràmics. Un treball rigorós que no sols registra aquests elements abans de la seua desaparició, sinó que contribueix a generar consciència sobre el seu valor com a patrimoni cultural i gràfic. Rètols que, com es va assenyalar durant la sessió, han perdurat molt més que els productes que anunciaven. Imatges que segueixen presents en la memòria de diverses generacions, des del Nitrat de Xile fins a tants altres exemples hui desapareguts.
La taula també va avançar la necessitat d’impulsar projectes de catalogació i protecció dels rètols existents, especialment en ciutats com València, on encara perviu un important patrimoni en risc. i fer-ho en col·laboració amb ciutats com Manises, amb llarga trajectòria en la recuperació i conservació d’aquesta mena de rètols.
A Manises, continuem comptant amb alguns d’aquests cartells clau per a entendre la nostra història i patrimoni.
Perquè amb la desaparició del comerç tradicional no sols es perden negocis, també es dilueix una part essencial de la identitat visual i cultural del territori.