02 de juny de 2022
La localitat valenciana va començar a formar part de la ‘Xarxa de Ciutats Creatives’ al novembre de 2021 dins de l’àmbit ‘Artesania i Arts Populars’, sent la primera i única ciutat dins d’aquesta modalitat a Espanya.
Manises, 2 de juny de 2022.
Manises va ser una de les 49 localitats declarades Ciutats Creatives de la Unesco a la fi de 2021. Un reconeixement pel seu compromís de posar la cultura i la creativitat en el cor del desenvolupament i de compartir coneixement i bones pràctiques. La ciutat de l’Horta Sud de València passa així a engrossir una xarxa que compta actualment amb 295 ciutats en 90 països.
Per a aconseguir aquesta fita, la candidatura es va treballar des de la Regidoria de Turisme i Promoció de la Ceràmica de l’Ajuntament de Manises al costat de la Universitat Politècnica de València. Concretament, de la mà de la catedràtica MªJosé Viñals qui ja va estar al capdavant de la reeixida candidatura de la localitat valenciana de Llíria.
Un treball que es va basar en una sèrie de raons i eixos principals per a aconseguir el reconeixement.
1 – La ceràmica és part essencial de la identitat de Manises
En 1238 el rei Jaume I va entregar l’alqueria islàmica de Manises a Artal de Lluna. Des d’aquell moment, l’artesania local de la ceràmica comença a desenvolupar-se en xicotetes terrisseries musulmanes preexistents. El primer pas perquè en segles posteriors es convertira en un autèntic centre de producció conegut i reconegut a nivell mundial.
2 – La seua continuïtat com a referent mundial
En l’actualitat Manises continua sent un referent pel seu sector ceràmic format per artesans i artistes, empreses de producció i empreses de material primes. Noms com: Arturo Mora, Ceràmiques Palanca, l’Associació Valenciana de Ceràmica AVEC-gremi, Jose Gimeno Martínez, Aliar-te Ceràmica, Drac Ceramic o Domanises, són només alguns de l’extensa xarxa del sector ceràmic de Manises.
Així mateix, és una de les poques una de les poques poblacions, si no l’única, on existeixen tots els elements per a la creació ceràmica: des de la creació de les pastes, colors i forns fins a la configuració i realització de la peça en els diferents tallers.
3 – El seu saber tradicional artesanal
La tradició ceramista ha sigut present de manera ininterrompuda durant més de 700 anys. El coneixement s’ha anat transmetent de generació en generació. Gràcies a això els habitants de Manises són posseïdors d’una riquesa patrimonial molt arrelada que forma part de la seua idiosincràsia local.
4 – Afany per conservar, cuidar i difondre
Amb la creació i promoció del ‘Museu de la Ceràmica de Manises’ ha demostrat el seu afany per conservar, cuidar i difondre la seua ceràmica i la seua història. A més, mitjançant el concurs internacional de ceràmica, la Biennal Internacional de Ceràmica de Manises, s’ofereix l’oportunitat de promocionar i encoratjar la creació contemporània.
5 – L’aprenentatge com a essència de la seua singular identitat
La Escola d’Art i Superior de Ceràmica de la localitat ha sigut una de les primeres escoles a Espanya d’ensenyament reglat i la primera d’Ensenyament Superior en Ceràmica. Des dels seus orígens fins a l’actualitat ha sigut un referent mundial que ha format a centenars de persones d’origen tant local com nacional i internacional. Professionals com: Gloria Lacruz, Takashi, Dolores Trujillo, Jessica Tuxuera, Pilar Valderrama o Ana Illueca s’han format ací.
6 – Defensa de l’activitat i impuls a l’associacionisme
La producció ceràmica a Manises no s’hauria pogut dur a terme durant tants segles sense el ‘Gremi de mestres d’obra de terra’ que ja a mitjan s.XV defensava l’activitat local i els seus interessos econòmics.
Aquest gremi, convertit hui dia en l’Associació Valenciana de Ceràmica AVEC-GREMI, treballa conjuntament amb ANPEC –Associació Nacional de Professionals en Ceràmica i Encisar-et, totes amb seu a Manises, per a defensar, promoure i promocionar la ceràmica en diferents àmbits socials.
7 – Els seus usos i costums
La vinculació de la ceràmica amb els habitants de Manises es fa patent fins i tot en els gestos més quotidians com l’ús de recipients ceràmics per a servir aliments.
8 – La seua essència vinculada a les festes
Un dels moments on la vinculació de la ceràmica es fa més palesa és en la celebració de les festes de la localitat en honor a ‘Santes Escudelleres: Santa Justa i Rufina’, patrones dels i les ceramistes de la ciutat.
Dins dels actes, destaca la celebració de la “Festa i Cavalcada de la Ceràmica”, declarades d’Interés Turístic Autonòmic. Així com la Cavalcada de la Ceràmica, un espectacle únic en el món que se celebra des de 1900 i en el qual els clavaris des de les carrosses obsequien als visitants amb peces de l’artesania local.
9 – Per la seua cerca contínua de l’excel·lència
El bon fer dels artesans de Manises ha aconseguit que es puguen trobar peces o mostres de ceràmica en els museus més prestigiosos del món com British Museum (Londres), Victoria & Albert (Londres), Louvre (París), Museu del Palazzo di Venècia (Roma), en el Metropolitan Museum of Art (Nova York), The Hispanic Society (Nova York), Jean Paul Getty Museum (Los Angeles, Califòrnia), Smithsonian (Washintong D. C.) o Art Institute Chicago (Chicago), entre altres.
10 – Per la seua vinculació amb altres ciutats vinculades a la ceràmica
Manises ha promogut el desenvolupament ceràmic a través de la seua vinculació amb altres poblacions com Montelupo (Florència, Itàlia) amb la qual està germanada. Així com, participant activament des de la seua fundació en la AeCC (Associació Espanyola de la Ciutats de la Ceràmica) i en la AeuCC (Agrupació Europea de Ciutats de la Ceràmica). Actualment, Xavier Morant, el Regidor de Promoció de la Ceràmica de Manises presideix la AeuCC, que aglutina totes les associacions europees de ciutats ceràmiques.
Una altra de les accions empreses des del consistori, per a promoure el desenvolupament patrimonial i ceràmic, ha sigut la recent incorporació de Manises a la Ruta Europea de la Ceràmica. Mitjançant aquest Itinerari Cultural es busca revaloritzar la importància que la ceràmica ha tingut en la construcció de la identitat europea, però sobretot, en el desenvolupament econòmic i social d’algunes regions.
A més de Manises, Sevilla o Castelló de la Plana són unes altres de les ciutats espanyoles que formen part d’aquesta Ruta Europea.